El cas del nostre correu, de vegades s’esdevé tot un escàndol. A més a més de la continuada baixada de qualitat que pateix a diari la generalitat dels usuaris, segurament degut a la progressiva privatització d’aquest servei públic i universal, amb retards injustificats de fins a 2, 3, 4… setmanes entre oficines de la mateixa demarcació, alguns dies punta de les dates nadalenques baixen la persiana, com succeí ahir mateix dia 31 de desembre, quan quantitats enormes de correspondència personal i de trameses comercials que prèviament han estat abonades pels compradors i en alguns casos les esperen amb urgència, romanen paralitzades i sense ser lliurades als seus destinataris durant dies i més dies.

   Ens podran titllar de nostàlgics, de romàntics, o fins i tot d’utòpics, però no podem superar la temptació de repassar correspondència de 100, 120… anys enrere, quan inclús durant la mateixa jornada arribaven les missives a destí, essent alhora lliurades sense esperar a l’endemà en els casos d’estafetes amb diversos repartiments diaris. Mostrem aquí un seguit d’enterpostals estrangers que certifiquen el que diem, també n’hi ha del nostre país tot i que amb el temps s’hi ha anat perdent el sa costum de matasegellar a destí. Fins i tot un d’aquests enters, que commemora l’entrada del nou segle XX -any 1900-, autentifica que també el dia 1 de gener les oficines romanien obertes, i que avui dia representaria tal fet una completa exageració per la proliferació i la supremacia de les noves tecnologíes de la comunicació.

      La nostra solidaritat amb els funcionaris i treballadors postals, davant del tracte que estarien rebent actualment per part de la seva empresa, que inexplicablement entre altres coses i en un temps de gran competència amb entitats privades de missatgeria, es comporta d’aquesta aparent i increïble manera.       Xavier