Dels grans i antics salons de teatre, cinema i varietats que hi hagué a Girona ciutat des de gairebé els inicis del segle passat – Coliseo Imperial, Albéniz, Gran Via, Principal o Municipal, i posteriorment Ultónia, Moderno, Oriente …- l’únic que ha sobreviscut ha estat el més majestuós de tots ells, l’Albéniz, tot i que d’ençà uns anys presentat amb una nova fisonomia, ubicació  i distribució, per adaptar-se a la moda de les multi-sales. Quant al Teatre Municipal, ben remodelat recentment, per sort continua oferint unes programacions de primera, a excepció de la cinematogràfica.

L’Albéniz, el tercer gran saló construït -anteriorment hi hagué els precursors i molt més petits, Novedades, Polak, de Pedro Turc, Gerió, Sport …-, amb un aforament de 1.500 localitats, es convertí en el gran pol d’atracció de l’espectacle gironí. El dia 11 d’abril del 1923 fóra inaugurat, amb l’actuació de l’Orfeó Catalunya, i com a altra dada destacable, dramàtica per cert, cal esmentar l’incendi que patí el local el 27 de març del 1926, la qual cosa provocà el seu tancament durant cinc mesos per reformes.

El Catalunya Postal conserva en exclusiva bona part de la documentació, esciptures i fotos originals del projecte i construcció del teatre, algunes de les quals hi acompanyem, com ara les fotos de l’interior els dies de la inauguració, plantilles-fitxes d’acomodadors, i de l’orquestra oficial del local, amb els sous i signatures dels integrants; a més d’altres documents de la societat inicial, formada pels Srs. Eduard Turon, Martí Regàs i Miguel Ferrer.

A banda, hi comptem amb una bona i interessant quantitat de programes, fotografies i altres documents que ens parlen de primera mà de la singladura durant molts anys del Cine-Teatre Albéniz, i que de ben segur que una exposició dels quals agradaria a la gent, i als més veterans els hi reportaria nostàlgics i entranyables records.    Xavier