Ahir van cloure les fires i festes de Girona ciutat, tradicionalment conegudes així mateix per la quantitat i qualitat dels actes culturals, molts d’ells relacionats també amb el col.leccionisme en particular.
La trobada d’abans d’ahir, diada de Tots Sants, dels brocanters, antiquaris, col.leccionistes, artesans, i altres manifestacions de les arts plàstiques, que com sempre han emplenat els carrers del barri vell de la ciutat, han enregistrat un nou èxit de públic i de participants directes.
Per altra banda, cal esmentar les exposicions que tant la Societat Filatèlica Gironina com el Baluard han organitzat un any més, amb una trajectòria ja de diverses dècades. La primera d’aquestes entitats, han dedicat els marcs del claustre de la Diputació provincial i del saló de plens de l’Ajuntament, a mostrar un seguit de col.leccions de caire catalanista per glosar el centenari del naixement de la Mancomunitat de Catalunya, amb aportacions de primer nivell. Cal resenyar l’homenatge que se li ha tributat a qui fou president de la diputació gironina durant els anys 1911 al 1924, Agustí Riera i Pau, protagonista del segell de correus personalitzat, del matasegells commemoratiu, i de bona part dels sobres de l’exposició.
Quant al col.lectiu de miniaturistes històrics, un cop més s’hi han lluït amb l’exhibició de formacions de figures igualment de la màxima categoria, a la sala d’exposicions i estatge social dels Manaies, ubicada a l’antiga església de Sant Lluc.
La nostra aportació, la del Catalunya Postal, ha estat de quatre quadres, amb un total de 164 escollides postals i documents centenaris, dels quals hi mostrem aqui uns de dedicats al promotor i primer president català, Enric Prat de la Riba, al qual hi veiem en el seu llit mort a la molt tempranera edat de 47 anys.
A la veina vila de Quart altrament, s’hi ha celebrat la sisena fira del Joguet antic i de col.lecció, igualment han un èxit aclaparador de participants, tot i que les vendes no viuen el seu millor moment evidentment, duts per la crisi econòmica que dura, i dura, i dura…
Xavier