Actualització del web
17 de desembre de 2014
Felices festes i Bon Any
24 de desembre de 2014
Show all

   Qui fou un gran i honrat periodista, Emili Casademont i Comas (Girona 1936 – Figueres 2012), va ser recordat i homenatjat pel Ajuntament de Girona dies enrere amb motiu del lliurament per part de la seva família de l’arxiu personal a dita institució municipal. Diferents companys hi van parlar i glosar sobre el personatge, la majoria d’ells amb una trajectòria de diverses dècades.

emili casademont 2

    Company a les pàgines del Diari de Girona durant tants anys, en seria igualmente el nostre president a la Unió de Periodistes de les Comarques Gironines, i durant el seu mandat vam rebre el carnet de l’associació, el 067, justament ara fa 31 anys. Les signatures corresponen al president Casademont, i a Josep Puigbó com a secretari.

resized_img565 resized_img566

  Gairebé tothom ho reconeix, que el periodisme és un d’aquells oficis que no s’aprèn, exclusivament, a la Facultat. Alguns dels companys hi han passat per la Universitat quan ja portaven tota una vida “a peu d’obra”, i convertits en molts casos en mestres de referència per a les noves generacions de professionals. Alguns de nosaltres vam començar a informar a l’edat de 15 anys –  l’any 1968- ,quan amb pantalons curts encara estàvem fent el Batxiller. Tanmateix i incomprensiblement hauríem estar postergats pels Col.legis que n’apareixerien amb posterioritat, entre algunes excuses amb aquella tan infantil de que no ens dedicàvem exclusivament a la informació, a que en comptes de formalitzar-hi les vuit hores laborals, de vegades només hi dedicàvem 4 o 5, per exemple, pel fet de tenir un altre mitjà de vida, i amb la qual cosa al periodisme no hi accedíem per fer diners, sinò que en règim de col.laboradors generalment, la nostra tasca era ben vocacional, amb ànim de servei a la comunitat i per amor a l’art.  Sovint ens hi hem trobat amb aquelles teories dels “Borjamaris” que en dirien els castiços, i d’una “titulitis” mal entesa. Una manca de respecte evident, que el propi Casademont patiria en vida per part de la diguem-ne professió “oficial”.

   Vagi el nostre entranyable record per a un dels mestres de la informació, l’Emili Casademont, i una abraçada a la seva família.       Xavier