Canvien els costums, cada cop s’hi escriu menys pel tradicional correu postal arribades les dates nadalenques, i un senyal igualment de  l’evolució dels hàbits socials és que gairebé han desaparegut les felicitacions dels servidors públics i dels antics oficis.

     Aquí us hi mostrem un petit recull de felicitacions d’època dels diversos centenars disponibles, alguna d’elles datada l’any 1894, i quan es tracta de les primeres dècades del segle XX amb un color litogràfic, anterior a les modernes tecnologies de l’offset i d’altres.

   Aquelles petites targetes, generalment de tamany inferior a les postals, duien al revers un vers al.legòric a la professió corresponent, i en el cas dels carters a més a més, el calendari de l’any nou i el llistat de les tarifes del correu.

   Així resava el vers d’un carter: “Quien lucha por la existencia, el que nada en la opulencia, el vicioso, el pordiosero, el que sufre mal de ausencia, el soldado, el forastero, el que añora y el que quiere, todo el mundo, en fin, requiere la presencia del cartero. Y a todos mi acción alcanza, pues ¿quién es el que no espera?. Todos ven en mi cartera el arca de la esperanza. Desde el oscuro rincón, de los puntos más lejanos, siempre os llega por mis manos algo de vuestra ilusión. Y en estas fiestas propicias al jolgorio placentero, os felicita sincero y os desea el venidero, lleno de buenas noticias, el Cartero”

    Per la seva banda, així s’hi expressava un altre servidor públic: “El sereno és l’únic funcionari que pot servir-los en els casos de necessitat durant la nit, ja que solament ell és l’encarregat d’efectuar els serveis que es presenten de metge, llevadora, viàtic, avís a familiars, acompanyament de veïns, etc.”

     Xavier  (els pares van ser funcionaris del Cos de Correus i Telègrafs)