Feliç Any 2013
1 de gener de 2013
La capital catalana de la filatèlia
7 de febrer de 2013
Show all

   Tal dia com avui, 29 de gener, de l’any 1953, en una estació telegràfica neixia un nen què els primers sorolls que va sentir en arribar a aquest món foren els del Morse. El seu pare, telegrafista encarregat de dita estació; i al cap d’uns anys, la seva mare, cartera, per la qual cosa a aquesta persona se la pot considerar com a “hijo del Cuerpo de Correos y Telégrafos” per partida doble.

   El nen en qüestió, el nom del qual es podia traduir com:  .— — … .   .— .- …- .. . .-.  (José Javier, i posteriorment més conegut per Xavier), ja a molt tempranera edat mostrà les seves inquietuds. Als 3 anys llegia i escrivia; als 5 anys  començava a traduir les cintes escrites en Morse; als 7 anys si fa no fa,  transmitia i rebia comunicats, sota la supervisió del seu pare. Ja per aquella època se li despertà l’afició pels tebeos, cromos, segells de correus i llibres, i alhora i dut per un caràcter ordenat i responsable, sense mitjans econòmics a casa seva, de mica en mica hi anà conformant les primeres col.leccions.

    Tot i que a casa seva, ni els pares ni els germans, ningú no sentí mai interès per aquestes dèries, aquell nen del telègraf començà  de ben petit a atendre aquests vessants tan instructius, i a voltes potser més practicats aleshores que no pas ara per ara, quan com veiem els infants i els joves es decanten majoritàriament pels mitjans informàtics i telemàtics, a banda de dedicar-hi hores i més hores a les pantalles de qualsevol mena, i no només de la televisió.

   L’any 1968, a l’edat de 15 anys, aquell  –..– .- …- .. . .-. (Xavier) comença la seva activitat periodística primer com a corresponsal de ràdio (La Voz de Gerona) i de premsa (Los Sitios), i tot seguit s’hi embolica a organitzar pel seu compte events d’una certa magnitud, com per exemple el I Festival de la Cançò a Cassà de la Selva, retransmés per l’emissora provincial, sense cap entitat al darrere, ni ajuntaments, ni subvencions, ni res que se li pogués semblar. Eren altres temps, i la gent hi treballava per amor a l’art, sense esperar a canvi cap mena de compensació material. Alhora, el noi que ja s’hi anava fent gran, compaginava el seu treball professional -comptable-, amb l’ajuda a una família nombrosa essent ell mateix el fill més gran, i les esmentades activitats o com hom diria actualment hobbys:la trilogia del periodisme, el col.leccionisme i la dinamització cultural.

img205

    Hi ha transcorregut ja prop de mig segle, 45 anys, i com dèiem el nen telegrafista compleix avui els 60 anys d’edat. I encantat de poder compartir aquesta xifra rodona d’aniversari amb tots vosaltres, els seguidors del Catalunya Postal.

   Xavier