A les vigílies de Sant Jordi, patró de Catalunya i de molts altres indrets a la mateixa península ibèrica i a llunyans països inclós Etiòpia, no podíem pas deixar d’escriure una línies, tal com ja vam fer ahir diumenge dia 21 a la secció de Col.leccionisme que publiquem al Diari de Girona des de l’any 1982 ininterrompudament.

     No parlarem aquí i ara de les novetats editorials amb què any rere any ens bombardegen tota mena de publicacions i publicitats, dins d’una gran festa mercantilista que hi comprenem, per ser ben llegítima i per representar per al sector en tots els seus apartats una inestimable font d’ingressos, tan necessaris encara més en aquests temps de crisi generalitzada.

    Sí que hi comentarem el següent, dit amb tot el respecte perquè no se n’ofengui ningú: Entre tants llibres, novel.les i novel.letes, tones senceres de material, costa molt de trobar quelcom d’al.lusiu a la figura, la història i les llegendes múltiples del popular i arxiconegut cavaller, i no en parlem ja d’alguna mena de treball que hi adjunti il.lustracions del tipus gravats, goigs, ex-libris, postals i fotografies, dibuixos i pintures, etiquetes, cromos, cartells, contes, làmines, fulletons, etc.

    Les imatges i la documentació corresponent la tenen els col.leccionistes. Al nostre arxiu mateix i dit amb tota la modèstia hi ha diversos centenars d’unitats. Aleshores, què hi manca aquí? On són els autors i els editors? No hi poden dedicar ni que sigui un 0,001% – per dir una xifra, possiblement exagerada- de la producció anual a Sant Jordi tot coincidint amb la seva diada?.

    Veurem aquests dies quantitat d’escriptors signant a dojo llurs llibres; entrevistes en emissores, televisions, diaris i revistes; abraçades amb polítics i altra gent influent; pits a punt d’esclatar de tant contenir l’aire … Però, perquè se n’obliden d’aquelles formiguetes, sovint anònimes, treballant de valent durant molts anys, sense pretensions materials i gairebé sempre cedint els seus fons desinteressadament?. Per què per als gremis relacionats amb l’edició i fins i tot en alguns casos afegint-hi també el sector públic de l’arxivística obvien per activa o per passiva els col.leccionistes, els veritables subministradors de la materia primera?. Potser perquè aquests, per norma general tot i que esporàdicament s’hi donen excepcions ben aprofitades, no demanen calés, ni prebendes, ni subvencions?. Que no hi troben aquells la deguda qualitat?. Rar, molt rar, poc intel.ligent i totalment desagraït al nostre entendre tal comportament.

    Xavier