El dia 23 moria a Sant Gregori, Gonzalo Garrido Gutiérrez, qui fou durant 16 anys (1968-1984) director del periòdic gironí Los Sitios, antecessor del Diari de Girona.

   Justament aquell any del 1968 va ser quan aquest cronista que us escriu va entrar en el món de la premsa, a l’edat de 15 anys. Tres persones volem recordar-hi en aquests moments i què ens donaríem la mà per entrar-hi: Jaume Teixidor, de La Voz de Gerona i corresponsal de la premsa barcelonina; J. Víctor Gay, redactor en cap de Los Sitios; i l’esmentat director del mateix, el burgalès Gonzalo Garrido.

  Estem parlant de 45 anys enrere i la majoria dels actuals periodistes gironins ni havien nascut aleshores. I segurament molts d’ells a més, ni tenen idea de què estem parlant.

   Us hi mostrem la carta de l’any 1969, amb  què el director Gonzalo Garrido ens notificava que enviava un gir postal de 1.000 pessetes (al canvi i salvant el corresponent poder adquisitiu, en serien 6 euros d’avui dia), per tot un any de col.laboració amb el periòdic, amb gairebé una crònica diària, i en ocasions fins a dues si hi comptem la d’informació general i l’esportiva. També hi acompanyem el segon carnet que vam tenir-hi del diari Los Sitios, llavors l’únic existent a la demarcació de Girona.

   Indubtablement que aleshores eren altres temps, i tot i el règim dictatorial imperant els periodistes eren d’una altra pasta. Amb només 5 ó 6 persones fixes a la redacció, sortia el diari, que això si, basava gran part del seu contingut en l’aportació dels corresponsals locals, amb altres ocupacions professionals i prenent el periodisme amb molta vocació i com a servei envers les seves respectives comunitats. Per alguns, aquells periodistes tot terreny, polivalents i sacrificats, han estat considerats com a informadors de “tercera regional”. Ara per ara, veiem com hi poden haver plantilles a diaris comarcals de 100, 150… ¡¡¡, i a sobre subvencionats amb els impostos dels ciutadans que ho estan passant molt malament.

   D’aquella època – finals de la dècada dels 60-  i que encara hi col.laborin de manera fixa, però ininterrompudament amb el mateix mitjà, ens en sembla que nosaltres som els únics. I com se sol dir: amb tota la modèstia que es vulgui, però amb molta honra ¡ 

   El nostre homenatge i afectuós record per en Gonzalo Garrido.

    Xavier