Recentment acabada la festa major d’enguany a Cassà de la Selva, la memòria personal es remunta fins a l’any 1969, quan el diumenge dia 1 de juny i sumant-nos als actes de la festa d’aleshores, vam organitzar el I Festival de la Cançò de Cassà.

La iniciativa sorgí en ésser aquest que hi escriu corresponsal de premsa i de ràdio, i desitjar fer una promoció dels nous valors de la cançò de llavors, inclosa la nova cançó catalana; gent jove i entusiasta, molt pocs dels quals s’hi han mantingut en aquest camp fins ara mateix. A la idea se sumà un bon amic, el músic Benet Nogué, teclista i vocalista d’Els Estels Blaus, qui ens facilitaria la participació de conjunts i de cantants, mentre que per la nostra part vam produir l’esdeveniment i oferir-lo per la ràdio provincial La Voz de Gerona.

I tot això, sense subvencions ni ajudes municipals de cap mena; eren altres temps ben diferents als actuals, quan sovint veiem com semblaria que ningú mou un dit si no hi haguessin diners, relativament fàcils i públics, per mig.  Sí que vam comptar amb la col.laboració del Circulo Recreativo (president, Joan Carrera), que ens cedí el saló del cinema-teatre. Així mateix, dues botigues que en venien discos, hi posarien algun diner a canvi de publicitat radiofònica (Josep Salvador Ros, de Cassà; i Comercial Codina, de Girona). D’aquesta manera, poguerem cobrir just les despeses de la feina dels companys de la ràdio que s’hi desplaçarien de Girona (germans Miquel Ángel -presentador- i Rolando, i els també tècnics Miquel Diumé i Josep Olivets).

La sorpresa vingué al cap d’uns dies, quan les delegacions gironines de la SGAE i de Menors (tribut que gravava els espectacles, per part del ministeri de Justícia), no ens donaríem ni treva ni perdó, i ens feren pagar com si s’hagués tractat d’un gran esdeveniment comercial. Conservem al Catalunya Postal juntament amb aquestes factures, la resta de documentació emanada del Festival. Tractant-se d’aquella època i amb la precarietat de mitjans existent, el que sí que sentim és que no s’enregistressin records fotogràfics dels actuants.

La il.lussió però, de dos vailets de 16 anys -en Xavier i en Benet- obtingué sobradament el seu premi, el d’aplegar en una gala els conjunts juvenils Los Poker’s, de Girona, Therma’s, de Llagostera, i Bourinots, de Sant Feliu de Guíxols; el teclista Lili, el organista (en Benet Nogué); el prestidigitador gironí Moyan-Suen; i els cantants Enric Castelló, Francesc Camps, Josep M. el Trobador (en Cantó, de Llagostera, que en seria cantant dels Estels Blaus), el cassanenc i també cantant d’aquest conjunt local, Xevi Carrera; Margarida Cots, i Joan Aliu.

Encara és hora que tot i haver transcorregut 46 anys, els hi estem personalment molt agraïts. El Festival de la Cançò de Cassà, malauradament no tingué continuitat, tot i tractar-se d’una vila de la major reputació i tradició musical. Ni institucions públiques, ni associacions, ni particulars, malgrat les actuals possibilitats econòmiques. No n’hi ha prou amb el diner, evidentment; cal quelcom més.

Xavier

Nota: Hi acompanyem el cartell, la pauta manuscrita per al presentador, les factures de la SGAE i de Menores, les postals publicitàries de Moyan-Suen,  dels Therma’s i de Francesc, el Solitari;  i una fotografia de Benet Nogué, durant una actuació dos anys després, quan en seria elegit Millor músic cassanenc, 1971.