Ahir divendres 9 d’octubre, es va celebrar el dia Mundial del Correu, una institució com sabreu antiquíssima, com l’existència pràcticament de la mateixa humanitat, i amb un abast i una influència universal, que hi arriba a tots els recons de l’orb.

Aquest servei, en altres temps privat per regla general, i darrerament públic -l’any 1840 a Anglaterra es va implantar per primer cop el pagament previ de la correspondència i en conseqüència i gràcies als segells el naixement de la filatèlia, amb unes prestacions assequibles i alhora amb unes obligacions puntuals-, viu a hores d’ara un canvi radical quant al seu funcionament tradicional degut a les noves tendències i a les facilitats telemàtiques, electròniques i d’altres sistemes de missatgeria, tot i que l’enviament físic d’objectes i d’escriptures manuals i ben personals, ara per ara no albiren cap més alternativa que no sigui la coneguda de tota la vida.

Hi estaríem parlant molt llargament sobre aquest tema, no en va el portem ben a dins per raons personals, familiars i d’afició, des d’una edat ben tempranera. Per aquest motiu, el Catalunya Postal hi dedica una atenció prioritària al món del correu en tota la seva extensió.

Dels centenars d’imatges i de documents al.lusius i al.legòrics, amb la figura del carter i de tots els seus mitjans de transport que hi comptem en un lloc privilegiat al nostres fons, hem triat aquests exemplars que mostren els servidors públics de la comunicació a través de diverses èpoques, d’entre ells François de Tassis, el precursor del correu públic europeu d’ara fa uns 500 anys.   Xavier