Per un any més, Correus torna a donar la nota i tanca els dies 24 i 31 de desembre, precisament quan tradicionalment més feina s’hi gira. Ens consta que a les oficines i estafetes romanen sense lliurar-se a llurs respectius destinataris pilons, centenars i milers d’efectes postals i de paqueteria. Moltes d’aquestes trameses, corresponents a compres realitzades telemàticament i pagades prèviament, la gent les espera amb molt d’interès i les necessita per a aquests dies festius, sense oblidar-nos de les cartes personals i de les nadales, que tot i que el seu volum de tràfic hi ha anat minvant darrerament, mai no faltaran per aquesta cloenda d’any.
Ningú no ho entén, que durant l’època que és quan Correus sempre ha fet el seu “agost” particular, ara n’abaixin la persiana. Si tots els serveis públics, i els privats de l’hostaleria, transport i comunicacions, per exemple, fessin el mateix, la societat es paralitzaria. Cada cop més privatitzat, tractant els funcionaris i treballadors sota aquella filosofia ultraliberal i sense escrúpuls -les persones són convertides en freds números-; i el que resulta més inexplicable, que davant la competència llegítima i més complidora de les empreses de missatgeria, l’antic estament públic i universal de primera necessitat, abaxi també la guàrdia i es deixi passar per sobre pels altres, que per descomptat i com és lògic van a fer el seu negoci, això només ens succeiex a nosaltres.
Documents postals i filatèlics de fa 115 anys -primers dies del segle XX-, sense anar-hi més lluny, ens parlen de l’obertura d’oficines fins i tot el primer dia de l’any, i del lliurament de la correspondència durant la mateixa jornada, i normalment d’un dia per a l’altre entre nacions limítrofs. Evidentment que eren altres temps, i els carters venien convertits en uns dels servidors públics més estimats i respectats. És clar que actualment la situació organitzativa i laboral no depèn ni és culpa d’ells, els quals tenen tot el nostre suport i reconeixement.
Aquí, en aquesta mena de collage hom poden visionar enterpostals lliurats entre grans distàncies al dia sigüent; i un exemplar expedit i arribat a destí i segurament repartit també, el mateix dia 1 de gener de 1900.
Xavier / _ . . _ . _ …_ .. . ._. (el pare i la mare, funcionaris de Correos i Telègrafs)