Mentre van entrant ininterrompudament en la nostra societat nous costums, modes i al.legories vingudes de fora, especialment de l’àrea anglosaxona, encara hi ha gent que sortosament es resisteix a abandonar tan bonics, familiars i gratificants hàbits com el de la tramesa de nadales, en molts casos de pròpia manufactura i posant-hi aquella nota personal, ni que sigui, i ja és molt, una carta escrita de puny i lletra.

En el col.leccionisme popular, majoritàriament basat en el paper imprès, l’arribada i la preponderància de les noves tecnologies informàtiques i telemàtiques ha repercutit d’una forma contundent, amb tanta virulència que sumat a la davallada de l’afició pel llegir i l’escriure en els nostres infants i joves especialment, estan fent que de testimonis documentals de celebracions com les que anem a retre aquests dies, la tendència vagi cada cop a menys, i amb pocs visos d’una mínima redreça amb què sobreviure.

Aquest problema ens agradaria continuar comentant-lo més endavant un cop més, i amb el reflectiment de documents no gaire llunyants per cert, però que certifiquen clarament els canvis que hi esmentem. De moment aqui van unes quantes targetes nadalenques, algunes d’elles centenàries, i que com veureu estan il.lustrades i editades sota paràmetres etnològics, costumistes i romàntics, en altres èpoques molt més influents que els estrictament religiosos. Xavier