No és la primera vegada ni tampoc serà la última, però inexcusablement hem de comentar aquí la situació actual del correu espanyol, per ser usuaris a diari, i perquè en el nostre cas particular ja fa 62 anys que hi tenim una relació estreta. La propaganda oficial dirà una cosa, però  la trista realitat quotidiana n’és una altra, i això ens dol, amb un servei en vies de privatització total, amb un malestar generalitzat entre els seus funcionaris/treballadors, i amb una correspondència patint situacions rocambolesques, tot i que proporcionalment no siguin quantitats encara com per fer saltar totes les alarmes.

Correu personal que inexorablement hi va a menys -i aquí si que no té culpa la institució-; una forta competència amb altres operadors, més barats i puntuals -la tarifa básica del correu oficial s’incrementà a principis d’any un 10%, quan l’IPC fa temps que romana sota mínims-; i gairebé la salvació la tenen via paquetería, que si no es cuida prou podría anar-se’n perdent igualment. Ja ho vam esmentar aquí, que durant determinades jornades hàbils de les passades festes nadalenques, persianes abaixades; durant tot l’any cap dissabte amb arribada del correu a estafetes d’una certa envergadura; i ponts festius agafats perquè sí.

Quan repassem correspondència que data de finals del segle XIX, encara ens en provoca sorpresa, i una no menor enveja: Correu en el mateix dia, fins i tot entre països veïns, com testimonia aquesta postal emesa a Viena el 21 de novembre de 1897, i arribada a Praga el mateix dia. Comptant amb els diversos repartiments diaris que hi havia aleshores, segurament que  el destinatari gaudiria de la seva lletra com si hagués poc menys que haver rebut una telefonada de les d’avui dia.

Hi acompanyem per mostrar allò dels repartiments diaris, els tres que ciutats com Girona hi tenien ara fa uns 115 anys. En els reversos d’aquestes postals hi podem apreciar el petits cunys d’1, 2 i 3. A més a més i gràcies al sa costum de matasegellar els efectes a destí -la qual cosa a hores d’ara no ho veiem ni en les trameses certificades, amb la problemàtica que allò pot arribar a comportar -, hom comprova com les missives arribaven a destí el mateix dia ( Santa Coloma de Farners a Girona, 14-6-1906, i La Bisbal a Girona, 28-8-1909, com a exemple).

Les destinatàries corresponents en aquests tres casos, senyoretes Concepción Riera, Cecilia Figueras i Conchita Veray, ens hi imaginem que devien xalar-hi d’allò més amb l’arribada puntualíssima de tan boniques targetes romàntiques, les més prolífiques i emprades per aquella època.  Xavier

P.D. Hom podria justificar amb què llavors hi havia diligències, trens a vapor, i conduccions postals a cavall i a peu; així…, qualsevol ¡. Doncs bé, i ja veureu la nostra ironia:  si calgués, que hi tornin aquells gairebé arqueològics mitjans de transport, si amb això aconseguim que el correu sigui puntual. Fa uns anys que ja som al s.XXI ¡ Una altra postdata més: Acabem de rebre un petit paquet, després de 21 dies …