Immersos com ens trobem ja i des de fa unes setmanes en una nova temporada estival, quan els banys a la mar de manera especial -a banda dels de la resta, piscines i rius- cobren la màxima actualitat i seguiment, un cop més ens inspira el tema per parlar dels vestits d’abans, amb aquells modelets que cobrien bona part del cos, en homes i dones, i que en el cas d’aquestes s’hi acompanyaven de complements com les simpàtiques còfies, els mitjons, les sandàlies i fins i tot les carbasses salvavides, que en molts casos es col.locaven per intentar amagar les “provocadores” corbes femenines.
A banda dels senyals romàntics, estètics i fins i tot humorístics, el que ha marcat la trajectòria històrica dels dissenys en els vestits de bany ha estat el nivell de tolerància, de puritanisme i alhora de fanatisme que la societat ha hagut de suportar per part de la religió, sobremanera la que procedia de les tres monoteistes del nostre entorn més proper.
Quan hem escrit articles en aquest sentit, hem recordat els costums de societats més permisives i que es poden remuntar fins a més de 2.000 anys, com ara la grega, i bona part de la romana, què arribaven a oferir espais públics de bany reservats per al nudisme.
La repassada d’antigues imatges, ja sia fotogràfiques com a il.lustrades, ens convida a informar-nos tant dels vestits com de tota la resta d’activitats socials, lúdiques i esportives que es programaven al seu voltant. Un bon motiu de treball doncs, per a historiadors i investigadors del costumisme i de l’etnologia d’etapes pretèrites i arreu del món. Xavier