Tal dia com avui, 29 de gener, de l’any 1953, en una estació telegràfica neixia un nen què els primers sorolls que va sentir en arribar a aquest món foren els del Morse. El seu pare, telegrafista encarregat de dita estació; i al cap d’uns anys, la seva mare, cartera, per la qual cosa a aquesta persona se la pot considerar com a “hijo del Cuerpo de Correos y Telégrafos” per partida doble.

   El nen en qüestió, el nom del qual es podia traduir com:  .— — … .   .— .- …- .. . .-.  (José Javier, i posteriorment més conegut per Xavier), ja a molt tempranera edat mostrà les seves inquietuds. Als 3 anys llegia i escrivia; als 5 anys  començava a traduir les cintes escrites en Morse; als 7 anys si fa no fa,  transmitia i rebia comunicats, sota la supervisió del seu pare. Ja per aquella època se li despertà l’afició pels tebeos, cromos, segells de correus i llibres, i alhora i dut per un caràcter ordenat i responsable, sense mitjans econòmics a casa seva, de mica en mica hi anà conformant les primeres col.leccions.

    Tot i que a casa seva, ni els pares ni els germans, ningú no sentí mai interès per aquestes dèries, aquell nen del telègraf començà  de ben petit a atendre aquests vessants tan instructius, i a voltes potser més practicats aleshores que no pas ara per ara, quan com veiem els infants i els joves es decanten majoritàriament pels mitjans informàtics i telemàtics, a banda de dedicar-hi hores i més hores a les pantalles de qualsevol mena, i no només de la televisió.

   L’any 1968, a l’edat de 15 anys, aquell  –..– .- …- .. . .-. (Xavier) comença la seva activitat periodística primer com a corresponsal de ràdio (La Voz de Gerona) i de premsa (Los Sitios), i tot seguit s’hi embolica a organitzar pel seu compte events d’una certa magnitud, com per exemple el I Festival de la Cançò a Cassà de la Selva, retransmés per l’emissora provincial, sense cap entitat al darrere, ni ajuntaments, ni subvencions, ni res que se li pogués semblar. Eren altres temps, i la gent hi treballava per amor a l’art, sense esperar a canvi cap mena de compensació material. Alhora, el noi que ja s’hi anava fent gran, compaginava el seu treball professional -comptable-, amb l’ajuda a una família nombrosa essent ell mateix el fill més gran, i les esmentades activitats o com hom diria actualment hobbys:la trilogia del periodisme, el col.leccionisme i la dinamització cultural.

    Hi ha transcorregut ja prop de mig segle, 45 anys, i com dèiem el nen telegrafista compleix avui els 60 anys d’edat. I encantat de poder compartir aquesta xifra rodona d’aniversari amb tots vosaltres, els seguidors del Catalunya Postal.

   Xavier