Com sabreu, ahir dia 18 se celebrà el Dia Mundial dels Museus, iniciativa tal que ja fa unes temporades que es desenvolupa aquí i arreu, i que per la gran promoció que s’hi fa, i per la circumstància d’oferir l’entrada gratuïta, ha estat moltíssim més important el nombre de visitants que han aprofitat l’avinentesa.

   El Catalunya Postal no hi podia restar aliè, i tot i ésser segurament el centre museístic més modest de tots, per les seves característiques especials de què ja hem parlat aquí més d’un cop, s’hi va sumar. Amb tot, la gent que l’hi coneix pot gaudir-ne, entre sorpresa i agraïda, del fet de que el material exhibit és totalment tangible, que les peces es poden observar pel seu darrere i el seu interior, extrem aquest que és impossible de realitzar quan els fons a mostrar es troben tancats i barrats en vitrines, tant si són de  peu com de paret.

   Bé, els filatelistes i els cartòfils en primer lloc saben de què estem parlant. Quan tenim a mans una carta, o una targeta circulades, bona part del seu interès “notarial”, històric i instructiu ratlla en el revers, a través d’encunys de dates i d’altres marques informatives. Igualment i pel que fa a altres documents i escriptures, ja siguin d’un sol foli, o en el cas dels díptics, o de més pàgines, en una vitrina tancada només hom podria mostrar l’anvers o primera pàgina, i com a molt complementar-ho amb alguna fotocòpia fotogràfica del seu interior, però ja no és el mateix.

   La diada dels Museus va tenir en el nostre cas una petita continuació cap a la nit, i fins a les tres de la matinada vam estar remenant coses i posant al dia els inventaris, tot acompanyats d’una bona i relaxant música clàssica, i fruint de retalls vius de la història, tant de la pròpia del nostre país, com de la d’altres latituds, en atendre les nostres col.leccions tot l’orb, amb especial incidència en uns temps relativament pretèrits fins al voltant d’uns cent o cent deu anys, allà per la considerada com a edat d’or de les targetes postals.

    Xavier