Les primeres fotografies d’estudi -que no eren pas postals- s’hi oferien en uns tamanys increïblement petits, ben bé de butxaca. La mida podríem dir que estandar era la de 10 per 6 centímetres, sempre en vertical, per bé que n’hi trobem que arriben a fer fins a 3,8 per 2 centímetres.

     Sobre cartró, i ja entrat el segle XX del tipus fototípia amb paper normal de fotografia, la presentació resulta pràcticament la mateixa de les què hem parlat al capítol primer: generalment el nom del retratista a l’anvers, i la publicitat al darrere.

   Hi presentem tot seguit alguns models d’aquestes petitones fotografies d’estudi, amb autors gironins, i d’altres de foranis com ara un dels germans Lumière, precursors del cinematògraf. En el cas de les fototípies, com aquestes tres de la última família del Zar de Rússia, se’n solien presentar com a sèries col.lecionables. N’hi ha que les col.lecciona igualment per fotògrafs, per poblacions, per països i per temàtica.

   Xavier