La primera i més elemental classificació de postals quan ordenem un lot de les mateixes serà la de Topos i Temes. En el primer d’ambdós apartats integrarem totes aquelles peces relatives a pobles, ciutats, nuclis de població per petites que aquests puguin ser, i fins i tot vistes generals i paisatges. A partir d’aqui i d’acord amb el nivell del col.leccionista i l’àmbit d’actuació que s’hi hagi proposat, atendrà la seva pròpia localitat, comarca, regió, país…
Les targetes topogràfiques mostren l’evolució urbanística de les nostres poblacions, i són especialment cercades pels arxius municipals i pels historiadors locals. Com més reduït sia l’àmbit escogit, i a més a més com més minsa demografia contingui el poble en qüestió, els exemplars seran més raros i consegüentment ofertats a uns preus que poden arribar a enlairar-se’n segons l’afany especulatiu del venedor, i les ànsies desmesurades que mostri el comprador.
Per al col.leccionista cartòfil novell recomenem que el radi d’acció triat per a les postals topogràfiques sia el més ampli possible. Sota aquesta pauta podrà arribar a gaudir com un boig, tot entrant pilons d’unitats, lots sencers, i a uns preus irrisoris. Tant pel que fa a les capitals, com als llocs tradicionament dedicats al turisme, balnearis, santuaris i monestirs, poblacions frontereres i monuments emblemàtics, la persona interessada trobarà via “mercadillos”, comerciants i per suposat provinents d’altres col.leccionistes, tal quantitat de targetes que sens dubte li acabaran d’engrescar i d’animar per a un cop transcorregut un cert temps, i d’acord amb les seves possibilitats econòmiques, llençar-s’hi cap a altres camps més reservats i especialitzats.
D’altra banda i és aqui on hi radica un dels majors atractius d’aquests efectes postals, el col.leccionista podrà ampliar coneixements, enriquir la seva cultura general, disposar de material per distreure’s durant llargues estones, aixi com l’ocasió de contactar amb altres aficionats de similars temes o àmbits. Per aquests motius sempre hem estat partidaris, en el cas concret dels recent iniciats, d’aquirir 100 unitats d’un euro, o 200 de mig euro per exemple, que no pas d’una sola de 100 euros.
No ens hi hauria d’espantar ni per què menystenir aquest material barat i abundós, tot i que despectivament alguns el tractin com a “paja”. Com amb quasi tot en aquesta vida s’hi assoleix un caràcter piramidal, les postals igualment i si les mateixes conformen una gran base, el més extensa possible, podran forjar uns fonaments que suportaran amb prou garanties tota l’estructura que li volguem dipositar a sobre.
Les topogràfiques doncs, aconsegueixen un interès especial per a la gent diguem-ne localista. L’apartat que conmentarem a continuació, el de la temàtica, evidentment que serà més generalista i com no, engrescador i cultural.
Xavier